dilluns, 7 de març del 2011

8 de març Dia Internacional de les Dones

Seguirem celebrant el Dia Internacional de les Dones cada 8 de març per que està marcat així, igual com celebrem Sant Joan el 24 de juny o la Diada l’11 de setembre. Seguirem pensant que no tan sols es pot celebrar un dia concret si no cada dia de l’any, igual que ho faríem cada dia que ens despertéssim, ja que cada dia és un dia per celebrar que vivim, tot i que, encara, hi hagi moltes dones que lluiten per sobreviure i moltes d’elles hi hagi nits que demanin no tornar a despertar l’endemà: són víctimes de la violència de gènere. Amnistia Internacional és una de les associacions que vetlla pels drets humans: fomenta el sistema de valors de les nostres societats i l’anàlisi de les bases ètiques i morals de la legislació en matèria de drets humans. Tenen la necessitat imperativa de garantir que a cap persona se li neguin els drets fonamentals que estableix la Declaració dels Drets Humans. Les dones i les nenes pateixen de manera desproporcionada la violència: en la pau i en la guerra, a mans de l’estat, de la comunitat i/o de la família.

Però d’on ve el Dia Internacional de les Dones? El seu origen es desenvolupà en el marc de la teoria socialista. Per que es convertís en festivitat va ser gràcies a la Clara Zetkin, líder del moviment internacional de les dones socialistes fins esclatar la Iª Guerra Mundial. La seva proposta de creació va ser presentada en la IIª Conferència Internacional de les Dones Socialistes celebrada al 1910 a Copenhaguen. Amb això la Clara Zetkin aconseguia reforçar els llaços de solidaritat i identitat entre dones socialistes de tots els països al mateix temps que feia que la reivindicació al dret de vot de les dones fos una demanda internacional. Al 1917, la Revolució Russa va tenir influència a tots nivells en el Dia Internacional de la Dona per que, encara que es portava celebrant des del 1914, el 8 de març del 1917 les dones russes s’amotinaren davant la falta d’aliments i donaren inici al procés revolucionari que acabaria al mes d’octubre del mateix any.

Acabada la IIª Guerra Mundial l’ ONU creà un nou marc institucional on garantia el reconeixement dels seus drets. Amb això, el Dia Internacional de la Dona es convertia en una celebració on les reivindicacions femenines quedaren integrades, i al mateix temps diluïdes, en un marc més ampli com era el desenvolupament econòmic i social a nivell mundial.

És coneguda també l’associació del Dia Internacional de la Dona amb l’ incendi de la fàbrica Triangle Shirtwaist Company ( on es confeccionava una peça de roba femenina, el shirtwaist, que formava part del vestit diari de les dones de finals del segle XIX principis del XX). En el secor tèxtil del segle XIX les dones constituïen la majoria de ma d’obra fent jornades de treball deplorables: de 8 del matí a 6 de la tarda amb tan sols mitja hora per poder menjar. Un horari setmanal de 56 a 70 hores quan hi havia més activitat a les fàbriques. El dia 27 de setembre del 1909 es varen iniciar les vagues reivindicant millores en les condicions laborals les quals acabaren el 15 de febrer de 1910 amb resultats desiguals: 339 companyies tèxtils van firmar l’acord i 13 no, una de les quals la Triangle Shirtwaist. El 25 de març del 1911 hi va haver un incendi en aquella fàbrica on hi van haver 146 morts, 123 dels quals eren dones d’ entre 16 i 24 anys. No varen poder escapar de l’ incendi per que l’amo tenia les portes tancades per evitar robatoris.

Desigualtat social i política és el que hem anat trobant al llarg dels anys, però les dones sempre hem alçat la veu en defensa dels nostres drets. El moviment feminista propugnava l’alliberament de les dones i la seva equiparació política, econòmica i jurídica amb els homes. El sufragisme, originat al segle XIX durant la IIª Revolució Industrial (1870) va arrelar amb força a Gran Bretanya on destacà la figura d’Emmeline Penkhurst, fundadora de la Women Social and Politic Union (1903). També als Estats Units on es vinculà amb la lluita de l’abolició de l’esclavatge. El primer país en reconèixer el dret a vot de les dones fou Nova Zelanda (1893), aleshores colònia britànica, seguida d’ Austràlia (1902), Finlàndia (1906), Noruega (1913), Dinamarca (1915) i es van anar succeint durant els segle XX fins al XXI ( Kuwait al 2005 ). Però encara avui en dia hi ha estats on les dones o no poden votar o no tenen les mateixes condicions de vot que els homes. En totes les dictadures s’han anul·lat sempre els drets de les dones. A Espanya no es va poder aconseguir fins el 1931, però durant la dictadura d’en Franco tot va tornar a canviar. Actualment la presència femenina a la vida política és inferior a la masculina fins i tot en els països de més tradició democràtica. Menys d’un 17% dels parlamentaris de tot el món són dones, tot i que als països nòrdics són un 40%. El de regidories raneja el 20% i els de cap d’estat o govern està sobre la desena de dones. Un dels principals objectius del moviment feminista és el dret a vot, la millora de l’educació, capacitació professional i obrir nous horitzons laborals; l’equiparació de sexes a la família per evitar la seva subordinació i la doble moral sexual. Lídia Falcón és una de les veus més destacades del moviment feminista que es posiciona contra la violència cap a la dona. Va fundar el Col·lectiu Feminista de Barcelona (1976) i les revistes Vindicació feminista (1976) i Poder i Llibertat (1979). Va rebre el Premi de la Rosa del Desert de l’ Associació de Dones Periodistes de Catalunya a l’any 2007. Creu que tan sols el feminisme institucional és el que té forma dins la nostra societat, però les associacions que defensen a les dones haurien de tenir més pes dins la política, com a Suècia on les sueques s’han constituït com a Partit Feminista i han denunciat la falta d’avenços en la igualtat de la dona que està patint el seu país. Aquí tenim la llei contra la violència, però al 2010 encara hi van haver moltes dones mortes per homes, molts dels quals tenien una ordre d’allunyament; molts nens/es maltractats i encara no defensats; dones prostituïdes abandonades. S’ha de minimitzar aquesta massacra. També la llei d’igualtat, però al Parlament i al Govern hi ha menys dones que anys enrere, fins i tot han eliminat el Ministeri de Igualtat.

Hem de seguir lluitant com van fer totes les dones de la Revolució Industrial, la Francesa, la Russa,..., per fer sentir les nostres veus, les nostres problemàtiques i fer valdre els nostres drets, uns drets d’igualtat social, econòmica, política i jurídica per poder viure en un món ple d’oportunitats i respecte igual que els homes han tingut sempre.

Foto: http://marthabarrachina.zoomblog.com/


1 comentari:

Unknown ha dit...

La novel·la de Lectura Fàcil "Trampa de foc", publicada aquest mes de març, recorda els fets del 25 de març de 1911 a la fàbrica Triangle de NY.
A centres d'ESO i de català per adults els alumnes de nivells bàsics i elementals o d'aules d'acollida el llegiran.