8 de març Dia Internacional de les Dones

Seguirem celebrant el Dia Internacional de les Dones cada 8 de març per que està marcat així, igual com celebrem Sant Joan el 24 de juny o la Diada l’11 de setembre. Seguirem pensant que no tan sols es pot celebrar un dia concret si no cada dia de l’any, igual que ho faríem cada dia que ens despertéssim, ja que cada dia és un dia per celebrar que vivim, tot i que, encara, hi hagi moltes dones que lluiten per sobreviure i moltes d’elles hi hagi nits que demanin no tornar a despertar l’endemà: són víctimes de la violència de gènere. Amnistia Internacional és una de les associacions que vetlla pels drets humans: fomenta el sistema de valors de les nostres societats i l’anàlisi de les bases ètiques i morals de la legislació en matèria de drets humans. Tenen la necessitat imperativa de garantir que a cap persona se li neguin els drets fonamentals que estableix la Declaració dels Drets Humans. Les dones i les nenes pateixen de manera desproporcionada la violència: en la pau i en la guerra, a mans de l’estat, de la comunitat i/o de la família.

Però d’on ve el Dia Internacional de les Dones? El seu origen es desenvolupà en el marc de la teoria socialista. Per que es convertís en festivitat va ser gràcies a la Clara Zetkin, líder del moviment internacional de les dones socialistes fins esclatar la Iª Guerra Mundial. La seva proposta de creació va ser presentada en la IIª Conferència Internacional de les Dones Socialistes celebrada al 1910 a Copenhaguen. Amb això la Clara Zetkin aconseguia reforçar els llaços de solidaritat i identitat entre dones socialistes de tots els països al mateix temps que feia que la reivindicació al dret de vot de les dones fos una demanda internacional. Al 1917, la Revolució Russa va tenir influència a tots nivells en el Dia Internacional de la Dona per que, encara que es portava celebrant des del 1914, el 8 de març del 1917 les dones russes s’amotinaren davant la falta d’aliments i donaren inici al procés revolucionari que acabaria al mes d’octubre del mateix any.

Acabada la IIª Guerra Mundial l’ ONU creà un nou marc institucional on garantia el reconeixement dels seus drets. Amb això, el Dia Internacional de la Dona es convertia en una celebració on les reivindicacions femenines quedaren integrades, i al mateix temps diluïdes, en un marc més ampli com era el desenvolupament econòmic i social a nivell mundial.

És coneguda també l’associació del Dia Internacional de la Dona amb l’ incendi de la fàbrica Triangle Shirtwaist Company ( on es confeccionava una peça de roba femenina, el shirtwaist, que formava part del vestit diari de les dones de finals del segle XIX principis del XX). En el secor tèxtil del segle XIX les dones constituïen la majoria de ma d’obra fent jornades de treball deplorables: de 8 del matí a 6 de la tarda amb tan sols mitja hora per poder menjar. Un horari setmanal de 56 a 70 hores quan hi havia més activitat a les fàbriques. El dia 27 de setembre del 1909 es varen iniciar les vagues reivindicant millores en les condicions laborals les quals acabaren el 15 de febrer de 1910 amb resultats desiguals: 339 companyies tèxtils van firmar l’acord i 13 no, una de les quals la Triangle Shirtwaist. El 25 de març del 1911 hi va haver un incendi en aquella fàbrica on hi van haver 146 morts, 123 dels quals eren dones d’ entre 16 i 24 anys. No varen poder escapar de l’ incendi per que l’amo tenia les portes tancades per evitar robatoris.

Desigualtat social i política és el que hem anat trobant al llarg dels anys, però les dones sempre hem alçat la veu en defensa dels nostres drets. El moviment feminista propugnava l’alliberament de les dones i la seva equiparació política, econòmica i jurídica amb els homes. El sufragisme, originat al segle XIX durant la IIª Revolució Industrial (1870) va arrelar amb força a Gran Bretanya on destacà la figura d’Emmeline Penkhurst, fundadora de la Women Social and Politic Union (1903). També als Estats Units on es vinculà amb la lluita de l’abolició de l’esclavatge. El primer país en reconèixer el dret a vot de les dones fou Nova Zelanda (1893), aleshores colònia britànica, seguida d’ Austràlia (1902), Finlàndia (1906), Noruega (1913), Dinamarca (1915) i es van anar succeint durant els segle XX fins al XXI ( Kuwait al 2005 ). Però encara avui en dia hi ha estats on les dones o no poden votar o no tenen les mateixes condicions de vot que els homes. En totes les dictadures s’han anul·lat sempre els drets de les dones. A Espanya no es va poder aconseguir fins el 1931, però durant la dictadura d’en Franco tot va tornar a canviar. Actualment la presència femenina a la vida política és inferior a la masculina fins i tot en els països de més tradició democràtica. Menys d’un 17% dels parlamentaris de tot el món són dones, tot i que als països nòrdics són un 40%. El de regidories raneja el 20% i els de cap d’estat o govern està sobre la desena de dones. Un dels principals objectius del moviment feminista és el dret a vot, la millora de l’educació, capacitació professional i obrir nous horitzons laborals; l’equiparació de sexes a la família per evitar la seva subordinació i la doble moral sexual. Lídia Falcón és una de les veus més destacades del moviment feminista que es posiciona contra la violència cap a la dona. Va fundar el Col·lectiu Feminista de Barcelona (1976) i les revistes Vindicació feminista (1976) i Poder i Llibertat (1979). Va rebre el Premi de la Rosa del Desert de l’ Associació de Dones Periodistes de Catalunya a l’any 2007. Creu que tan sols el feminisme institucional és el que té forma dins la nostra societat, però les associacions que defensen a les dones haurien de tenir més pes dins la política, com a Suècia on les sueques s’han constituït com a Partit Feminista i han denunciat la falta d’avenços en la igualtat de la dona que està patint el seu país. Aquí tenim la llei contra la violència, però al 2010 encara hi van haver moltes dones mortes per homes, molts dels quals tenien una ordre d’allunyament; molts nens/es maltractats i encara no defensats; dones prostituïdes abandonades. S’ha de minimitzar aquesta massacra. També la llei d’igualtat, però al Parlament i al Govern hi ha menys dones que anys enrere, fins i tot han eliminat el Ministeri de Igualtat.

Hem de seguir lluitant com van fer totes les dones de la Revolució Industrial, la Francesa, la Russa,..., per fer sentir les nostres veus, les nostres problemàtiques i fer valdre els nostres drets, uns drets d’igualtat social, econòmica, política i jurídica per poder viure en un món ple d’oportunitats i respecte igual que els homes han tingut sempre.

Foto: http://marthabarrachina.zoomblog.com/

Per la dignitat de la ciutat

En aquestes darreres setmanes, la nostra ciutat, Sant Feliu de Guíxols, ha estat l’escenari d’alguns fets que només podem qualificar de lamentables, indignes, vergonyants i més propis d’altres temps o latituds que d’una ciutat turística de l’Europa del segle XXI.

Fa un mes i escaig de l’aprovació de la moció de censura i de l’entrada del nou govern municipal; i fa un mes i escaig que l’ajuntament navega a la deriva, sense un clar projecte de ciutat.

Sant Feliu de Guíxols s’ha convertit en protagonista de les portades de diaris com El Punt o El Diari de Girona i hem aparegut al Telenotícies de TV3 o en diaris d’àmbit estatal com El País, pels escàndols i desgavells realitzats pels nostres governants. Aquesta és la trista i pobra imatge que estem donant a l’exterior... i és, clarament, un flac favor al sector turístic i comercial de la ciutat. Però no només estant malmetent el nostre futur econòmic, sinó que a més a més han esquitxat la nostra dignitat com a poble, el nostre orgull com a ganxones i ganxons.

Des d’Esquerra Republicana de Catalunya no permetrem que l’afany de protagonisme del regidor del grup d’AMICS Pere Luque segueixi embrutint el bon nom de la nostra ciutat, així com no oblidem quins han estat els que li han entregat les claus de la ciutat. Claudicant i agenollats han entregat el govern de la ciutat a aquest senyor a canvi de què? Del PODER, ja que el nou pacte de govern ha estat el pacte del PODER pel PODER. Si volien passar a la història ho han aconseguit però per a ser el pitjor govern local des del restabliment de la democràcia.

Volem cridar ben alt que no tolerarem actes tant lamentables com els que s’han dut a terme en les darreres setmanes, que deterioren la imatge pública de la ciutat i creen desafecció entre les ciutadanes i els ciutadans que cada vegada, amb accions com aquesta, desconfien més en les institucions que haurien de ser verdaderament democràtiques.

“No fem política, fem poble” deia l’eslògan d’aquest individu... però a quin poble es referia??? Al dominat per cacics que actuen a base de talonari? Al “de yo aquí mando y ordeno”? Al de no tots som iguals davant la llei? Al de o em votes o et quedes sense feina? Al d’on TOT es pot comprar???

LA DIGNITAT D’UN POBLE NI ES POT COMPRAR NI ES POT VENDRE!
LA CIUTAT ÉS DEL POBLE O NO SERÀ!

Esquerra Republicana de Catalunya, som un partit de persones íntegres, que fem POLÍTICA des d’una òptica republicana, d’esquerres i en favor de la llibertat nacional. Creiem per damunt de tot en la democràcia i la justícia social, fonaments del republicanisme que abanderem des de fa ja més de 75 anys. La defensa d’aquests ideals van conduir a la mort i a l’exili de molts dels nostres militants, com el mateix Josep Irla, i per tant, ara no ens arronsarem davant d’aquest aprenent d’en Julián Muñoz, inspirat en la pitjor versió d’en Berlusconi.

Per aquest motiu, el proper dissabte 22 a les 12 de migdia durem a terme una concentració davant l’ajuntament (Plaça del Mercat) per demanar als polítics de la ciutat dignitat i respecte als ciutadans i a les ciutadanes de Sant Feliu de Guíxols

PER LA DIGNITAT DE LA CIUTAT UNEIX-TE!

Dissabte 22 a les 12 del migdia
Concentració davant l’ajuntament (Plaça del mercat)

Esquerra Guíxols informa sobre els efectes de la nevada:

Avui s’instal•laran generadors per tal de poder restablir parcialment el subministrament elèctric a la ciutat.

Aquest matí ja s’han instal•lat els primers que donaran electricitat durant unes hores a diferents fases elèctriques, és a dir, primer donaran llum a una fase, es desconnectarà, es donarà llum a una altra fase i així successivament, ja que, de moment, no hi ha prous generadors per donar electricitat a tota la ciutat.

Fecsa-Endesa farà proves al llarg de la tarda per intentar restablir el subministrament elèctric a una part de la ciutat de forma definitiva.

Alerta:

La xarxa d'aigua es troba seriosament afectada i es possible que hi hagin talls de subministrament en alguns punts de la ciutat.

Tan bon punt tinguem més informació al respecte us seguirem informant.

Comunicat Esquerra Guíxols

En referència als últims fet ocorreguts a l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols i de l’abandó del grup municipal de Tots per Sant Feliu de les seves funcions al govern de la ciutat:La Secció Local d’Esquerra Republicana de Catalunya i el Grup Municipal d’Esquerra a Sant Feliu de Guíxols volem comunicar la nostra voluntat de seguir responsabilitzant-nos del govern i esperem que aquests fets no facin disminuir el ritme de la nostra ciutat. En un context de crisi econòmica com l'actual el que necessita Sant Feliu de Guíxols és estabilitat, responsabilitat i esforç per afrontar amb garanties tots els reptes (Museu Thyssen, Pla de Barris, Mercat Municipal...), i per aquest motiu Esquerra actuarà en conseqüència en clar benefici per al municipi.

Sent coherents i fidels a l'eslògan de campanya de les passades eleccions municipals del 2007 "FEM CIUTAT", Esquerra vetllarem pel bon funcionament i la gestió de les nostres àrees dins l’equip de govern i de les responsabilitats que el grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya va adquirir públicament amb la ciutadania. Així com també instarem a la resta de grups municipals a participar de la suma d’esforços per tirar endavant la nostra ciutat, Sant Feliu de Guíxols.

41a Renovació de la Flama de la Llengua amb el C.E Montclar

Des del 23 de gener i fins al 7 de febrer, el Centre Excursionista Montclar organitza la 41a Renovació de la Flama de la Llengua.

Aquesta és una activitat que va començar a l'any 1968 on 5 entitats

excursionistes catalanes van decidir commemorar el centenari del naixement del filòleg Pompeu Fabra.

Aquesta flama es recollida a Prada de Conflent, davant la toma de Pompeu Fabra i es duta a Montserrant on cream de forma continuada i es renovada cada any.

Enguany, el Centre Excursionista Montclar és l'encarregat de dur a terme els actes de la Flama de la Llengua Catalana.

Aquests van iniciar-se el passat dissabte 23 on es va anar a Prada de Conflent a recollir la flama per dur-la cap a la seu del C.E Montclar on es va organitzar la recepció d'aquesta amb la Coral Cypsella que va interpretar cançons populars catalanes.

Des del passat dissabte fins al 2 de febrer s'aniran duent a terme un seguit d'actes arreu del municipi. Si cliqueu aquí podreu veure la relació d'actes

Reflotem la piscina

Un dels objectius de la regidoria d'esports que porta Esquerra en el govern de la ciutat era posar fil a l’agulla en el tema de la piscina. Tenim una instal·lació que havia estat i ha de tornar a ser l’enveja d’aquesta i d’altres comarques i després del que ens va costar tenir una piscina no podíem consentir que no hi hagués un bon funcionament i un bon manteniment. És una piscina que va ser inaugurada al 2001 i des de fa uns quatre anys semblava que en feia més de vint que estava feta degut a la deixadesa que oferia l’empresa gestora.

Després d’haver rebut moltes queixes, tant verbals com escrites, sobre el mal funcionament de gestió, neteja, manteniment d’aquesta instal·lació, l’octubre del 2007 varem enviar des de l’ajuntament un requeriment cap a l’empresa concessionària SEAE demanant certa documentació. A partir d’aquí aquesta va enviar un desequilibri econòmic que pujava prop dels 900.000 euros a pagar per l’ajuntament i aquest va contractar una auditoria externa per que examinés aquest desequilibri i l’estat de gestió. Després de més d’un any d’anades i vingudes dels assessors i de requerir reiteradament molta documentació que va tardar molt més del que s’esperava en tenir, l’empresa va renunciar a la concessió de la piscina La Corxera. En el ple municipal de fa uns quatre mesos es va acceptar la renuncia. A partir d’aquí hi haurien les darreres i més dures negociacions ja que l’empresa SEAE va posar un contenciós administratiu contra l’ajuntament reclamant el desequilibri presentat anteriorment. En el ple municipal d’aquest mes de desembre es va aprovar definitivament la rescissió i tancament del contracte que unia l’empresa SEAE amb l’ajuntament de Sant Feliu de Guíxols amb els vots a favor de els Iniciativa Verds, Esquerra, Tots per Sant Feliu, PSC, Amics i les abstencions de CIU. El preu que haurà de pagar l’ajuntament per aquesta rescissió serà de 200.000 euros. El personal que treballava per l’empresa SEAE quedarà subrogat a l’empresa que farà la nova gestió.

Degut a la ràpida finalització del conveni hem hagut de buscar una empresa que porti la gestió durant uns vuit/nou mesos fins que es puguin fer les obres pertinents per poder tenir la nostra piscina a més d’un 100% de rendiment. A partir del mes de juny fins al mes d’agost/setembre d’aquest 2010 que estem a punt d’encetar es faran obres de millora i reforma oferint així una “ nova “ instal·lació a la ciutat. Una part dels diners del FEIL del 2010 seran destinats a cobrir les despeses d’aquestes reformes i millores.

Volem el que es mereix la ciutat: una piscina que funcioni i que funcioni bé i per això treballem i treballarem!.

Estem posant fil a l'agulla

Moltes vegades hem sentit que els i les joves són el futur, però què en fem del present. Joves ho som ara, que és el present i si no activem les polítiques de joventut en tots els municipis, aquests joves no seran mai ni present ni futur. L’etapa de joventut l’hem de definir com a preparació de la vida adulta en tots els aspectes. Però en temps de crisi hi ha unaagudització de les problemàtiques juvenils, sobretot el d’emancipació. Els polítics que defensem aferrissadament les inquietuds i necessitats del jovent vetllem per que cada vegada hi hagi més pisos de protecció oficial destinats als joves, però l’enemic actual és l’econòmic. Els bancs van tancar l’aixeta als crèdits i cada vegada hi ha més problemes per poder accedir a llocs de treball dignes i amb garanties. És el peix que es mossega la cua. Al més d’abril d’enguany hi havia més de 252.000 joves aturats en els Països Catalans ( País Valencià, Illes Balears, Principat català) en edats compreses entre 16 i 24 anys.

Recentment la Secretaria de Joventut del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya ha signat l’Acord de Mesures per a la Ocupació Juvenil a Catalunya. Aquest acord s’ha signat amb els sindicats, organitzacions empresarials i el Consell Nacional de Joventut de Catalunya. L’objectiu és poder lluitar contra la precarietat i l’atur juvenil millorant l’accés al mercat de treball; potenciar les qualitats de formació; poder donar una orientació i obtenir una bona inserció laboral; fomentar i impulsar projectes empresarials dels i les joves. La Conselleria hi invertirà més de 200 milions d’euros en quatre anys, xifra que supera amb escreix l’anterior pla de CIU fet entre 2001 i 2003 dotat en 300.000 euros. Les 68 actuacions i mesures que estructuren el document, totes pressupostades, han de ser aplicades entre el 2009 i el 2012. Aquest Acord pioner es va iniciar l’any 2003, però gràcies a la participació i el reclam del jovent del nostre País es va reafirmar al 2006. Durant aquest temps s’ha desplegat la Xarxa d’Emancipació Juvenil creant més de 60 Oficines Joves en tot el territori ( una d’elles a Girona capital). La feina que s’ha fet i fem des de tots els municipis és important i cal que seguim posant tots els nostres sentits per seguir escoltant la veu dels i les joves. Un dels compromisos prioritaris del programa electoral d’ERC a les darreres eleccions del Parlament de Catalunya era precisament poder posar fil a l’agulla en el tema de la precarietat laboral d’aquests.

És important que els i les joves expresseu les vostres problemàtiques i inquietuds, per això demanem sempre la vostra participació en tots els debats, activitats, que proposem des dels municipis dels Països Catalans. Sense la vostra opinió no es poden confeccionar els Plans Locals i menys els Plans Nacionals de Joventut ni els polítics podem defensar les polítiques de joventut que són les que donen resposta a les necessitats reals dels i les joves. Vosaltres sou els que heu de decidir i no estar darrera les cortines amb la boca tancada . Vosaltres teniu veu i vot i els polítics hem de ser capaços d’escoltar-vos i actuar buscant solucions als vostres problemes. Hem d’anar construint un present per vosaltres i un futur pels que venen darrera.

Diuen que la unió fa la força i és cert. Des de fa uns anys a la nostra ciutat tenim la sort de comptar amb el Consell Local de Joves, una figura clau pel foment de la participació i l’associacionisme juvenil; actualment el formen prop d’una desena d’entitats joves de Sant Feliu de diferents àmbits i tendències. Un Consell de Joves és important i necessari ja que és un fil conductor entre el jovent de Sant Feliu i l’Ajuntament: Regidoria de Joventut, Cultura, Comerç, etc. Ells representen als i les joves de la nostra ciutat i tot el que els envolta i la precarietat laboral i l’atur juvenil són temes que els pateixen i en demanen solucions.

Cec i sord és aquell que es pensa que invertir en polítiques de joventut és llençar els diners dels pressupostos locals i/o estatals.

Hi ha una pregunta que quan som joves sempre ens la fan i nosaltres també ens l’acabem qüestionant: què vols ser de gran? De gran vull ser FELIÇ! Feliç és aquell que se’l te en compte, que se l’escolta. Feliç és aquell que té un treball digne. Feliç és aquell que troba solucions a tots els seus problemes i ajuda a trobar-ne pels altres.