Moltes vegades hem sentit que els i les joves són el futur, però què en fem del present. Joves ho som ara, que és el present i si no activem les polítiques de joventut en tots els municipis, aquests joves no seran mai ni present ni futur. L’etapa de joventut l’hem de definir com a preparació de la vida adulta en tots els aspectes. Però en temps de crisi hi ha unaagudització de les problemàtiques juvenils, sobretot el d’emancipació. Els polítics que defensem aferrissadament les inquietuds i necessitats del jovent vetllem per que cada vegada hi hagi més pisos de protecció oficial destinats als joves, però l’enemic actual és l’econòmic. Els bancs van tancar l’aixeta als crèdits i cada vegada hi ha més problemes per poder accedir a llocs de treball dignes i amb garanties. És el peix que es mossega la cua. Al més d’abril d’enguany hi havia més de 252.000 joves aturats en els Països Catalans ( País Valencià, Illes Balears, Principat català) en edats compreses entre 16 i 24 anys.Recentment la Secretaria de Joventut del Departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya ha signat l’Acord de Mesures per a la Ocupació Juvenil a Catalunya. Aquest acord s’ha signat amb els sindicats, organitzacions empresarials i el Consell Nacional de Joventut de Catalunya. L’objectiu és poder lluitar contra la precarietat i l’atur juvenil millorant l’accés al mercat de treball; potenciar les qualitats de formació; poder donar una orientació i obtenir una bona inserció laboral; fomentar i impulsar projectes empresarials dels i les joves. La Conselleria hi invertirà més de 200 milions d’euros en quatre anys, xifra que supera amb escreix l’anterior pla de CIU fet entre 2001 i 2003 dotat en 300.000 euros. Les 68 actuacions i mesures que estructuren el document, totes pressupostades, han de ser aplicades entre el 2009 i el 2012. Aquest Acord pioner es va iniciar l’any 2003, però gràcies a la participació i el reclam del jovent del nostre País es va reafirmar al 2006. Durant aquest temps s’ha desplegat la Xarxa d’Emancipació Juvenil creant més de 60 Oficines Joves en tot el territori ( una d’elles a Girona capital). La feina que s’ha fet i fem des de tots els municipis és important i cal que seguim posant tots els nostres sentits per seguir escoltant la veu dels i les joves. Un dels compromisos prioritaris del programa electoral d’ERC a les darreres eleccions del Parlament de Catalunya era precisament poder posar fil a l’agulla en el tema de la precarietat laboral d’aquests.
És important que els i les joves expresseu les vostres problemàtiques i inquietuds, per això demanem sempre la vostra participació en tots els debats, activitats, que proposem des dels municipis dels Països Catalans. Sense la vostra opinió no es poden confeccionar els Plans Locals i menys els Plans Nacionals de Joventut ni els polítics podem defensar les polítiques de joventut que són les que donen resposta a les necessitats reals dels i les joves. Vosaltres sou els que heu de decidir i no estar darrera les cortines amb la boca tancada . Vosaltres teniu veu i vot i els polítics hem de ser capaços d’escoltar-vos i actuar buscant solucions als vostres problemes. Hem d’anar construint un present per vosaltres i un futur pels que venen darrera.
Diuen que la unió fa la força i és cert. Des de fa uns anys a la nostra ciutat tenim la sort de comptar amb el Consell Local de Joves, una figura clau pel foment de la participació i l’associacionisme juvenil; actualment el formen prop d’una desena d’entitats joves de Sant Feliu de diferents àmbits i tendències. Un Consell de Joves és important i necessari ja que és un fil conductor entre el jovent de Sant Feliu i l’Ajuntament: Regidoria de Joventut, Cultura, Comerç, etc. Ells representen als i les joves de la nostra ciutat i tot el que els envolta i la precarietat laboral i l’atur juvenil són temes que els pateixen i en demanen solucions.
Cec i sord és aquell que es pensa que invertir en polítiques de joventut és llençar els diners dels pressupostos locals i/o estatals.
Hi ha una pregunta que quan som joves sempre ens la fan i nosaltres també ens l’acabem qüestionant: què vols ser de gran? De gran vull ser FELIÇ! Feliç és aquell que se’l te en compte, que se l’escolta. Feliç és aquell que té un treball digne. Feliç és aquell que troba solucions a tots els seus problemes i ajuda a trobar-ne pels altres.
